Portada de La Veu de Catalunya del 4 d'octubre de 1899.
El govern de Silvela ha caigut perquè un ministre s'ha negat a retallar deu o dotze milions del pressupost del seu departament, i la caiguda no ha canviat res: ni un càrrec, ni un governador, ni qui ocupa el palau del govern. La regeneració promesa després del desastre de les guerres ha quedat reduïda a comptabilitat. La salvació d'Espanya, diu l'article que obre el diari, es confia a fer quaranta o cinquanta milions d'economies.
El general Polavieja, que havia passat com un coet per la política espanyola, s'acomiada enmig de la indiferència general. I la conclusió del text és dura: mentre la política castellana calcula estalvis, el poble català marca cada dia un criteri diferent i vol la transformació radical de l'Estat espanyol.
Tot això no ha agradat a El Imparcial, que veu amb mals ulls qualsevol cosa catalana al govern. Com que no gosa atacar el ministre català, Duran i Bas, carrega contra aquest diari i contra els qui escriuen en català, que segons el rotatiu madrileny no es poden llegir sense indignació. La rèplica és irònica —ja veurem què en diran, d'un dels seus, si algun dia arriba al govern— i inclou una confessió: aquí no són ni volen ser separatistes, i tot i així, per a El Imparcial no passen de ser autonomistes o regionalistes corruptes.
Més avall hi ha la campanya contra el tancament de caixes. El diari acusa un rotatiu de fer de portaveu de la burocràcia i d'anar contra els contribuents i els gremis de Barcelona, i desmenteix que el gremi de perruquers s'hagi despenjat de la resistència passiva. Aquell diari, diu, es traurà avui la careta davant de tothom.
També hi surt el discurs d'obertura del curs a la Universitat de Barcelona. Qui el va pronunciar no és català ni catalanista, i tot i així va dir que a la Facultat de Ciències falten instruments i espai, que els laboratoris de química no donen per a les pràctiques, i va defensar l'autonomia de les universitats. El rector que havia reclamat millores ha hagut de deixar el càrrec perquè l'han cridat a Madrid.
El capçal us diu que aquest és l'Any 1, número 275: nou mesos de diari, cada dia en català, quan la premsa diària del país es feia gairebé tota en castellà. I tot el que hi ha en aquesta portada s'escriu sobre el terra de l'any anterior, el de la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i les Filipines.
Font: ARCA — Biblioteca de Catalunya
Com conviuen, en el catalanisme d'aquells mesos, declarar-se no separatista i demanar alhora la transformació de l'Estat espanyol?
Més cròniques a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)
